3, 2, 1... Urbanisme participatiu!
El passat 20 de juny presentàrem SOLAR al barri de La Soledat-Nou Llevant. Veïns i curiosos conegueren el projecte i ens contaren què els agradaria millorar de la seva barriada. Els infants, especialment (què és el que ens fa tan participatius quan som petits? Per quina raó deixem d'esser-ho quan passem del metre i mig d'alçada? Per què no aprofitem molt més les fantàstiques idees dels més menuts?...) abocaren tota la seva imaginació en els post-it de colors, per contar-nos que els falten arbres, i seients, i fonts i, sobretot sobretot, llocs on jugar a la pilota.
Perquè curiosament, a la plaça de La Soledat no s'hi pot jugar, a la pilota. El cartell de prohibició i els retrets (i amenaces) dels veïns (adults), ho deixen ben clar. I ells, els petits, s'acosten a demanar què estem fent, què és això tan important que els fa fora de l'espai public, demonitzant quelcom tan meravellós com és jugar al carrer. Nosaltres els contem que projectarem un vídeo, que presentarem un projecte, que vendrà la premsa i que, per compensar tal pseudo-expropiació de la plaça, els convidarem a gelat de xocolata. Ens miren, incrèduls. I els tornem la mirada, contrariats. I en el mateix moment entenem (ja ho enteníem, però ho acabem de sentir) que no ens podem equivocar. Que haurem de tenir més orelles que mans, que haurem de deixar la nostra prepotència d'adults, i de tècnics, i de polítics, i de mitjans de comunicació per ESCOLTAR-LOS i saber entendre el que realment desitgen. Perquè, tot i que sigui poc a poc, deixem de pensar que som millors que una pilota de futbol.